Entrevista a Pere Josep Jiménez, vicepresident de la Xarxa per a la Conservació de la Natura

Anna M. – Taula Tercer Sector (A): A escala global, les problemàtiques ambientals i socials estan més vinculades del que ens pot semblar, exemples com ara les migracions forçades per crisis ambientals, el cost de l’energia, una major incidència dels virus en zones densament poblades, malalties vinculades a la mala qualitat ambiental, entre altres, són fenòmens que van directament lligats al nostre hàbitat natural i com ens hi relacionem.

Per altra banda, i d’una forma més local, entenem que els canvis d’hàbits fruit de la pandèmia que estem patint afecten directament el nostre entorn, però també tenen una afectació directa en els grups de col·lectius que participen directament en la recuperació de la natura, com ara el sector del lleure, i col·lectius que fan tasques dins de programes d’inserció laboral, entre altres. Per parlar sobre aquests temes, avui hem convidat el Pere Josep Jiménez, director tècnic del grup Natura Freixa i vicepresident de la Xarxa de Conservació de la Natura. Benvingut, Pere, al nostre cicle Reflexions de Futur.

Pere Josep Jiménez (P): Moltes gràcies.

A: Gràcies a tu, Pere. Dins aquest context, quina és la situació que la crisi del coronavirus ha provocat en relació amb la protecció de la natura?

P: Bé, la crisi del coronavirus ha estat l’alarma que ha fet saltar aquesta crisi climàtica, ambiental, aquesta crisi global que ja fa dècades que estem provocant els éssers humans. És a dir, la nostra relació amb la natura, lluny de ser una relació respectuosa i de tenir clarament present que qualsevol cosa que fem ens afectarà o ens retornarà, ha estat una relació de destrucció, de menyspreu, a vegades, i d’oblit de què ens pot passar. De fet, hi ha científics i tècnics que ja fa molts anys, i algunes dècades, ens podríem remuntar a la mateixa Rachel Carson quan als anys 60 ja alertava dels efectes ambientals, sistèmics, dels efectes acumulatius, dels efectes sobre la salut de les persones, sobre la producció d’aliments, etc., quan es parlava de l’impacte dels organoclorats en l’ús de pesticides per a l’agricultura intensiva i els efectes que ens podrien venir. Doncs això és el que ha succeït, és un estat d’alerta perquè, si bé la natura té els seus mecanismes de control de plagues i de contenció dels virus, etc., quan nosaltres afegim aquesta pressió tan gran sobre els ecosistemes, al final ens arriben aquestes conseqüències. Ens ha passat amb moltes malalties, no cal centrar-nos ara només en la Covid, ja n’hi ha hagut abans d’altres que poden venir d’interaccions amb la natura i amb espècies animals, de zoonosis, i el que ha fet és posar damunt la taula que, o bé actuem i canviem una mica la nostra forma de relacionar-nos amb la natura, o realment ho tenim clar pel que fa a les conseqüències. Ha estat una crisi derivada d’aquesta pressió sobre els espais naturals, però també ha afectat la nostra forma de relacionar-nos, amb aquest comerç global que hi ha, amb aquest trànsit de persones arreu, però també la forma de viure, concentrats en ciutats perquè això ha afavorit la propagació del virus, per tant ha posat en crisi un model i ha posat damunt de la taula que, o canviem no únicament de model, sinó de paradigma, o estem abocats a un desastre. Molta gent ha valorat, a partir d’ara i arran del confinament que va succeir, la possibilitat de viure en un espai rural, o viure en un espai més obert, o més proper a la natura, ho han valorat més, però fa quatre dies això no ho valoraven, semblava que era important viure en una ciutat amb tots els serveis que ofereix. S’han començat a valorar també els productes més locals, no tant d’agricultura intensiva, tot això espero que ens ajudi a replantejar-nos coses, que la nova normalitat no sigui tornar a fer el que fèiem pintat d’un altre color.

A: I Pere, en relació amb el tercer sector, quines creus que són les conseqüències socials d’aquesta afectació mediambiental? Quins aprenentatges s’han extret de la situació?

P: Bé, el tercer sector ambiental al qual pertanyo ha tingut afectacions importants, però cal remuntar-nos precisament en l’apreciació que en els temes de natura i de conservació d’espècies i hàbitats fins ara eren considerats una cosa menor, ens hem de remuntar al fet que el sector ambiental ja ve d’uns anys de retallades de recursos importants, perquè les polítiques ambientals no han estat prioritàries ni estratègiques a nivell de governs i, per tant, aquestes van ser de les primeres entitats que van patir retallades a partir de la crisi. Cada vegada està més clara la vinculació entre salut i natura, no es tracta únicament, com diem a les terres de l’Ebre, de plantetes i moixonets, és la nostra vida, la nostra salut. Tenir determinades espècies és un indicador que la qualitat de l’aire i de l’aigua d’aquell lloc és bona perquè nosaltres hi puguem viure, per tant, quan destinem recursos perquè els aiguamolls estiguin en condicions, el que estem fent és destinar recursos perquè aquest sistema natural de depuració d’aigües, per exemple, pugui funcionar i ens costi pràcticament res, però funcionant, la qualitat de l’aigua d’aquell entorn sigui molt millor, o cuidant uns boscos podem tenir una qualitat de l’aire molt millor. El sector venia d’aquesta retallada, d’aquesta manca de recursos i la crisi ha aguditzat la seva situació, tot i que el sector està cada vegada més professionalitzat. Des de la Xarxa per la Conservació de la Natura, estem treballant des de fa anys per donar suport a totes les entitats membres, que són unes 150, perquè puguin professionalitzar-se i abastar més àmbits de l’acció climàtica i de canvi de paradigma que abans estàvem dient. Les entitats cada vegada tenen més pes, la gent està valorant aquest treball de les entitats, no solament en conservació pura i dura sinó també en temes de salut i de natura, hi ha una taula constituïda a Catalunya sobre salut i natura, la prescripció de natura per part dels centres mèdics, a molts països és habitual, aquí encara estem començant a plantejar-nos-ho, per tant, aquesta és una de les línies d’actuació: com podem incidir no solament en la conservació de la biodiversitat sinó també en l’ús, per part de les persones, dels serveis ecosistèmics que ens presta la natura. Explicar a la gent el que deia abans, per exemple, que és prou important tenir una depuradora, però si tenim uns aiguamolls ben conservats, ens fan la mateixa funció. Per tant, no destruïm uns aiguamolls per construir després una depuradora. O també en el que és el gaudi d’aquests espais durant les hores en què la gent pot fer ús públic d’aquestes zones. S’han destapat altres temes com per exemple la hiperfreqüentació que hem tingut dels espais naturals. Això ha posat damunt la taula que segurament el modus de vida de concentració en grans ciutats no afavoreix que després hi hagi una major dispersió i menor pressió sobre els espais naturals. Les ciutats mateixes haurien de tenir més espais naturals, haurien de ser més naturalitzades perquè la gent no necessàriament hagués de marxar i fugir-ne a la mínima ocasió i el fet que la gent tingui la necessitat de marxar és un indicador, és senyal que no s’hi sent a gust, en aquests llocs. Des del sector ambiental estem treballant amb les administracions per, primera, complir tot el tema de projectes i de mandats que tenen des de la Unió Europea per conservar la biodiversitat, una molt bona part de la gestió de la biodiversitat a Catalunya la fan entitats ambientals, però encara no tenen els recursos, ni l’educació pressupostària, ni el nivell legal, de vegades, perquè aquesta feina sigui àmpliament coneguda, però aquestes entitats ambientals, és la societat civil agrupada en el sector ambiental. També en el que és la redefinició dels espais naturals i els usos públics dels espais naturals, també estem treballant en aquest àmbit. I també en tot el que és l’àmbit de salut i natura que, com he dit abans, és clau perquè la gent gaudim dels beneficis que estan demostrats en altres països, hi ha estudis sobre la qualitat ambiental, sobre quant de temps una persona està en contacte amb la natura i la seva salut, i la disminució de malalties que afecten temes cognitius i psicològics, per tant, en aquest sector hi estem treballant.

Reclamem que aquest canvi de paradigma i de model representi una major dotació de recursos perquè aquestes entitats puguin continuar treballant. Hem hagut de reduir molt les activitats que fèiem d’educació ambiental, les activitats de lleure, de conscienciació i les activitats amb una certa aglomeració de gent perquè les circumstàncies són les que són, però hi tornarem, amb tot això, i no vol dir que hàgim deixat de fer aquesta feina, continuem i perseverem, des d’uns altres àmbits, utilitzant les noves tecnologies, evidentment, perquè aquesta feina ingent de tantes entitats tingui continuïtat. Continuem fent educació ambiental, continuem gestionant projectes, continuem incidint en l’administració perquè les polítiques ambientals siguin prioritàries, perquè ho són per la nostra salut, i esperem que aquesta situació ens serveixi perquè, amb els suports de tothom, i des d’aquí ho demanem, si us plau no tornem a una normalitat disfressada, cal que canviem una mica el model, que puguem viure en llocs amb contacte amb la natura, en llocs que no estiguin degradats per haver-los de restaurar, en llocs que al final ens proporcionin salut. Jo vull transmetre això, sobretot, perquè hi ha hagut moltes entitats que han desaparegut, altres que estan passant moments molt complicats, moltíssim, perquè perseverin i vull demanar a la societat que ens consideri que ens tingui en compte com una part de la solució indispensable, gairebé com una estructura d’estat, volem que aquesta societat s’agrupi en entitats ambientals per a la millora de la qualitat de vida, de la qualitat dels hàbitats, de les espècies i, en conseqüència, també, per a la millora de la qualitat de les persones.

A: Moltes gràcies, Pere, per les teves reflexions i per apropar-nos a temes que, de tan propers, sovint no veiem. I, evidentment, moltes gràcies per posar en valor totes les entitats ambientals que feu una gran tasca, sense vosaltres no sé com ens en sortiríem. Ha estat un plaer escoltar-te. Moltíssimes gràcies!

P: Moltes gràcies!