Entrevista Maria Campuzano

Portaveu de l’Aliança per la Pobresa Energètica

Anna M. – Taula Tercer Sector (A): Avui tenim amb nosaltres la Maria Campuzano, portaveu de l’aliança contra la pobresa energètica, moltes gràcies per participar al cicle Reflexions de futur.

Maria Campuzano (M): Moltes gràcies a vosaltres per convidar-m’hi.

A: Maria, com ha afectat la situació de crisi social i sanitària a aquells col·lectius més vulnerables que ja arrossegaven una situació complexa abans de la pandèmia i quin ha estat l’increment de famílies en situació de pobresa energètica a causa de la covid-19?

M: Doncs principalment en aquesta pandèmia s’ha parlat molt de les persones que s’han convertit en vulnerables arran d’aquesta crisi sociosanitària, però no tant d’aquelles persones que ja estaven abans en situació de pobresa energètica. Pel que nosaltres hem detectat en les nostres assemblees, un dels impactes més greus que està tenint aquesta pandèmia és a nivell mental i psicològic, i en el cas en concret de les famílies que estan en situació de pobresa energètica, hem vist que això s’ha agreujat amb l’assetjament que pateixen moltes famílies que estan en aquesta situació i que estan acumulant deutes amb les empreses energètiques. Aquest assetjament ja es donava abans, fa molts anys que l’estem denunciant, però durant aquesta pandèmia, en què moltes famílies que estan en situació de vulnerabilitat, com la resta de persones que en el moment concret del confinament han passat moltes més hores a casa seva, han vist com aquest assetjament no només s’ha mantingut sinó que fins i tot ha augmentat. En molts casos és un assetjament telefònic, truquen diverses vegades al dia i això té un impacte molt directe en la salut mental i psicològica de les persones. Com dèiem, hi havia aquestes persones que ja estaven en aquesta situació, però amb la pandèmia també hi han entrat altres persones que potser és la primera vegada que es troben amb problemes per fer front al pagament de les seves factures. No hi ha una xifra actualitzada oficial de com ha impactat la pandèmia la pobresa energètica però és obvi que si estem parlant de mig milió de persones a Catalunya en situació d’atur, doncs això té un impacte directe en no poder fer front al pagament d’aquestes factures. Nosaltres hem vist a les nostres assemblees nous perfils, persones que és la primera vegada que es troben en aquesta situació i estem a l’espera que s’actualitzin aquestes xifres, però nosaltres preveiem que d’aquell 10-11 % que parlàvem de persones en situació de pobresa energètica, doncs aquesta crisi farà que aquest nombre augmenti considerablement.

A: Maria, com hauria de ser un model energètic just i sostenible?

M: Nosaltres creiem que sobretot la causa que existeixi pobresa energètica és justament el model que tenim, que és insostenible i injust, sobretot si ens fixem en qui està i qui té el control de l’energia, i en aquest cas estem parlant de cinc grans empreses: l’oligopoli energètic, que és qui té el control sobre el mercat energètic a l’estat espanyol, són molt poques empreses amb molt poder sobre els preus, el control d’aquestes factures i nosaltres creiem que aquí està l’arrel, el que s’ha de canviar per eradicar la pobresa energètica. Creiem que el model cap al que hem d’anar ha de ser un model amb una gestió pública o comunitària, que estigui en mans de l’administració més propera a la ciutadania, l’administració local, però sobretot que la ciutadania hi pugui participar i el pugui fiscalitzar. És a dir, no només una participació sinó un control real per part de la ciutadania, i pensem que aquesta és l’única manera de caminar cap a un model just i sostenible que pugui garantir un accés universal a aquests serveis bàsics, no només d’energia sinó també d’aigua.

A: I quin és o creus que hauria de ser el paper de les entitats socials davant d’aquesta situació de pobresa energètica?

M: Jo crec que les entitats tenen un paper clau, sobretot pel que fa a fer un acompanyament a les famílies que es troben en aquesta situació. Una de les coses que hem detectat molt clarament en les famílies que estan en situació de pobresa energètica és que ho pateixen en privat i en soledat, i per tant creiem que les entitats el que han de donar és un espai de suport mutu, on les persones en situació de pobresa energètica no se sentin soles i abandonades, i que sigui un espai d’acollida per a aquestes famílies, i sobretot que el treball que es faci des de les entitats sigui des de l’empoderament col·lectiu i de saber quins són els seus drets perquè després elles soles es puguin defensar.

A: Moltes gràcies, Maria, per les teves reflexions, fins molt aviat.

M: A vosaltres.