Anna: Davant de la situació d’emergència sanitària que estem vivint, des de la Taula del Tercer Sector ens estem plantejant moltes preguntes al voltant de temes que són de vital importància per al nostre sector. Entre altres temes, ens amoïna molt especialment tot allò vinculat amb els ERTO als llocs de treball i quins seran els seus efectes principalment en els col·lectius més vulnerables. Per abordar aquest tema, dins del nostre cicle d’entrevistes Reflexions de futur, avui hem convidat la Maravillas Rojo. La Maravillas ha estat, entre altres càrrecs, regidora de l’ajuntament de Barcelona i presidenta de Barcelona Activa. Actualment, és la presidenta d’Abacus Cooperativa. Benvinguda, Maravillas, a aquest cicle Reflexions de futur. Ens agradaria molt poder escoltar les teves reflexions pel que fa a les propostes d’ocupació després de la crisi, el paper que poden tenir l’emprenedoria social, l’economia el social, el desenvolupament local i les xarxes de ciutats, temes amb els quals tens una gran expertesa.
En relació amb aquests temes, et plantegem les següents preguntes, Maravillas. Quina creus que és la situació que pot provocar la crisi pel que fa a l’increment de les taxes d’atur entre els col·lectius més vulnerables? I quines propostes i mesures s’estan fent o quines consideres que caldria fer? I, en darrer lloc, quin és i quin creus que hauria de ser el paper del tercer sector?
Maravillas: En primer lloc, moltíssimes gràcies per deixar-me participar i pensar en veu alta amb totes vosaltres. La veritat és que el moment que vivim és dur, complex i inesperat i, per aquest motiu, el que comporta la complexitat és que no hi hagi solucions úniques ni unívoques, sinó el que necessitem és estar molt obertes i molt col·laboradores per poder complementar-nos els uns i els altres.
Jo, en relació amb la teva primera pregunta, el que penso és que aquesta epidèmia de la Covid-19 ha impactat directament en les persones, ja que, a diferència d’altres crisis, aquesta d’ara ha impactat directament en les persones i ha posat en relleu la importància de la vida. La vida és el centre i la persona és el centre de l’activitat, és allò que mereix tota la nostra atenció, tota la nostra preocupació i, per això, crec que s’ha posat en relleu la salut: ens hem cuidat, ens hem confinat, ens hem protegit. La salut ha estat el més important i segueix sent-ho perquè la vida és el centre. Però, és clar, la vida no és només la salut, la vida és la subsistència, la vida és l’habitatge, la vida és l’educació i és la cultura. Per això, pensem que en aquest moment el que estem fent és protegint-nos, però el que cal fer de seguida és reorganitzar-nos per resistir. El que haurem de fer més endavant és refer la nostra vida i pensar en la feina i també en l’atur que és molt important.
Venim d’una situació amb una concentració de riquesa exagerada que ens ha portat a una desigualtat terrible i a una bretxa social que cada vegada s’anava, crec jo, eixamplant més. Aquesta situació de la qual venim i en la que no voldríem estar portava a tenir molt present a molts col·lectius vulnerables. Tots sabem la importància de la vulnerabilitat per raons de gènere, edat, procedència o de capacitats, però ara, a totes aquestes persones de col·lectius vulnerables que ja eren masses, s’hi sumen altres, molts altres, que fan que podem parlar desgraciadament d’un empobriment generalitzat perquè què passarà amb totes les persones que treballaven amb l’economia informal? Què passa amb tots els autònoms? Tantes i tantes persones que feien la seva activitat, però ara que no tenen espais per poder-la fer. Què passa amb les persones d’empreses petites i de comerços de proximitat que no els sortirà rendible poder obrir en determinades condicions de seguretat? És a dir, crec que hem de ser conscients que tenim al davant una situació d’una pobresa generalitzada que ens ha d’impactar, però que l’hem d’afrontar amb solidaritat i amb coratge.
Per això, no voldria deixar només elements negatius. Deixeu-me compartir que crec que hi ha tres elements que aquestes situacions ens porten a reflexionar positivament. El primer és que aquesta crisi ens ha deixat ben clara la importància del que anomenem l’economia i les feines de la cura de les persones. Potser mai com ara valorat tant la importància de les persones que cuiden de la gent gran, que cuiden els malalts, que cuiden els que estan sols, que cuiden els altres. La importància de les persones que ens atenen als supermercats o les persones que netegen. És a dir, el valor de les feines de la cura i de les feines “senzilles”, per dir-ho d’alguna manera, però que hem vist que són essencials. M’agrada molt aquesta idea que estem repetint sobre el fet que hi ha moltes coses que tenen preu, però que no tenen valor. Hi ha tantes coses que tenen molt valor i no tenen preu!
A mi m’agradaria pensar que d’aquesta reflexió sobre la importància del que és essencial, d’aquests aplaudiments que fem a les vuit i espero a tantes persones cada dia, també es desprendrà que serem capaços de pagar millor totes aquestes feines, que serem capaços de mantenir-les amb més dignitat i que serem capaços de saber que aquestes feines, tot i l’avenç de la tecnologia i de la robotització, són imprescindibles. Aquí hi ha un espai d’activitat que requerirà més empatia i que probablement requerirà altres habilitats, però que estic ben convençuda que continuaran sent molt importants i necessaris.
La segona reflexió que vull compartir i que cada vegada tinc més clara és que la digitalització ja forma part de la nostra vida en totes les àrees, en tots els àmbits i en totes les maneres. Ara mateix estem parlant mitjançant un sistema digital, però és que comprem, ens comuniquem, ens relacionem i treballem de manera digital. La digitalització ja no és una aspiració de voler optimitzar la tecnologia, ha vingut per seguir i per quedar-se. Això em porta a pensar que si no tenim accés a la digitalització, si no tenim unes habilitats i unes capacitats digitals bàsiques, ens quedarem absolutament fora de la manera de treballar perquè les apps formen part de la nostra vida: ens hem d’inscriure mitjançant sistemes digitals i l’atenció sanitària també es fa mitjançant sistemes digitals. Anirem veient com això s’optimitza i com s’estén cada vegada més. Per això, em sembla que d’això hem d’aprendre dues coses: una, accedir a la formació de capacitats digitals, no de programació, perquè és bàsica, imprescindible i no en podrem prescindir, però, alhora, les organitzacions i les empreses estem reorganitzant la nostra activitat per optimitzar la nostra capacitat digital perquè això no tirarà enrere.
La tercera qüestió que em sembla positiva, molt positiva, és que és veritat que estem envoltats de contagis, de morts i de penes, però també és veritat que estem envoltats de tantes bones propostes, de gent solidària, de gent amb coratge, de gent que fa propostes positives, de gent que té iniciatives i jo crec que aquest és un moment que està remarcant la necessitat d’una cooperació, de les aliances, de fer-nos forts sumant, de deixar de competir per no res, de deixar de barallar-nos per pures ideologies absurdes i de deixar de competir com a persones que volem només el nostre ego. Vull dir, jo crec que és un moment imprescindible per a la solidaritat i per a la cooperació i això moltes vegades suposa trobar noves oportunitats. És un moment per veure si podem fer activitats amb una altra entitat, és un moment per veure si des de les empreses podem sumar amb altres empreses per reordenar fins i tot les nostres maneres de fer. Estic veient que això no només és possible, sinó que em sembla que és necessari. També crec que és necessari a escala mundial, però aquí avui no ens toca parlar d’això, ens toca parlar de la gent.
No sé si he aconseguit contestar breument a la teva primera pregunta. Afectarà, sí, però no sé quines taxes d’atur hi haurà. Anava a dir que tant m’és el número, però no és així. El que és rellevant és que l’empobriment serà generalitzat i que crec que tenim aquestes tres vies que les hem de treballar força que són potenciar, donar dignitat, retribucions i valors a l’economia de proximitat, a l’economia de la cura i de l’atenció a les persones, a l’economia de les tasques senzilles i posar molt d’èmfasi en la formació i en la capacitació digital. Quan dic això, em refereixo a tot: no només utilitzar els telèfons i l’apps per jugar o per escriure WhatsApp, sinó per treballar i perquè les empreses i les organitzacions ens organitzem i ens superem.
Dit això, crec que m’has fet una segona pregunta que no és fàcil, no tinc respostes. Cada vegada tinc més preguntes si et soc sincera, però crec que en aquest moment els ERTO han estat fonamentals. Crec que hem de valorar la importància de determinades maneres de legislar i de protegir i que la suspensió de feina és per raons de força major i són molt importants per posar-nos a tots en ordre. Encara que en continuen apareixent, crec que no hi ha hagut mai tantes mesures de protecció per a les persones, siguin autònomes o siguin de col·lectius molt diferents que eren imprescindibles. Potser no són suficients, no hi ha res suficient, però em sembla que les mesures de protecció per accedir als recursos són necessàries. Tinc esperança i confio en aquesta mesura de la renda mínima vital que sembla que ja està a punt i que serà veritat i també confio que aquesta mesura serà complementària amb altres. Confio que no tornarem només a barallar-nos per veure qui és el que ho fa millor i posa més euros, sinó com complementem mesures amb molta transparència i com fem que aquestes mesures siguin accessibles per a la gent que realment ho necessita. He sentit parlar massa vegades de mesures que després no s’apliquen i he sentit a algunes administracions parlar amb orgull de mesures a les quals després hi accedeix molt poca gent. Jo crec que tothom ha comès errors i que tothom té la necessitat de complementar-se. Per tant, són imprescindibles les mesures de protecció laboral i les mesures de protecció vital, però complementàries i també valorar els serveis públics.
Com ara estem valorant tant la salut, i ara diem que hauríem d’haver fet més inversions en salut i potser no tant en altres coses, espero que ho mantinguem perquè són moltes les persones que estem dient que valorem els serveis públics. A veure si és veritat! A veure si som capaços de mantenir-ho i això vol dir com paguem impostos, com fem la redistribució fiscal i també que cadascú de nosaltres aporti allò que cregui que ha d’aportar. També és el moment per a la cooperació publicoprivada. Potser, al tercer sector, i crec que és la teva tercera pregunta, que és tan important i tan necessari, el primer que crec que li diria, i que em dic perquè formo part d’aquest sector amb molt d’orgull, és que hem de seguir actuant; no podem abaixar la guàrdia, al revés, hem de reforçar, hem de fer més del que fèiem, ho hem de fer amb entusiasme, amb il·lusió, amb generositat… Sou i som necessaris, ho hem de fer: hem de cuidar les persones, hem de valorar l’activitat centrada en les persones. Per això, jo el primer que dic és que hem de seguir actuant, però també dic una segona cosa: hem de poder reordenar-nos i reorganitzar-nos perquè haurem d’incorporar la tecnologia, especialment la tecnologia digital, però també altres tecnologies que canviaran moltes de les maneres sobre com fem les coses, però poden enriquir-les i poden millorar-les. Hem de treballar amb coratge, amb un cert risc. Les oportunitats sempre tenen riscos, però jo crec que és un moment per arriscar-nos. Crec que també hem de fer més cooperació i més complementarietat entre nosaltres.
Com jo estic en el món de l’economia social, soc la presidenta d’Abacus, que és una gran cooperativa que ha hagut de fer un ERTO com tantes altres i que està reorganitzant-se perquè està constatant la importància de la compra digital, la importància d’optimitzar les feines a distància i d’altres maneres de fer, crec que és un moment molt interessant, molt, perquè valorem l’economia social. És aquella economia que posa en el centre a la persona i no al capital, és aquella economia fa activitat perquè vol impacte econòmic, però la vol amb impacte social. I no ho sé… A dins de totes aquestes situacions en les quals vivim amb tanta dificultat i que són tan dures, si podem identificar que hi ha persones i organitzacions que seguim pensant que les persones són el centre de la vida, potser contribuirem una mica, tant de bo fos molt, al fet que aquesta societat que ve, que segur que ja no serà la que hem deixat enrere perquè hem dit moltes vegades que no serà la continuïtat d’això que hem deixat enrere, sigui una mica menys desigual i una mica millor. Durant el camí, com que sé que patirem, ens hem de fer una crida a cadascú de nosaltres a la responsabilitat, a la cooperació, a la generositat i, molt especialment, cridem perquè les persones siguin al centre de tot el nostre interès col·lectiu. Moltes gràcies, de veritat, per permetre’m pensar en veu alta. Us necessitem. Sigueu ferms.
A: Moltes gràcies, Maravillas. Sens dubte tot el que ens has dit i el que ens has plantejat és molt interessant. Tant de bo que les teves reflexions, dites des de la teva intimitat, serveixin per inspirar-nos i perquè tots plegats trobem noves vies per sortir d’aquesta crisi. Sens dubte seguirem reflexionant plegats. Fins molt aviat, Maravillas. Una abraçada.
M: Una abraçada.
