Entrevista a Albert Cañigueral, connector de la xarxa Ouishare a Espanya i l’Amèrica Llatina

ANNA M. (TAULA TERCER SECTOR): La pandèmia ha posat a la corda fluixa les entitats socials, que han hagut de reinventar altres vies per poder seguir atenent els seus usuaris, redissenyant noves respostes, moltes d’elles vinculades a les noves tecnologies. Aquesta situació ha estat una gran oportunitat per millorar en l’atenció, però també ens fa tenir molt present com en situacions d’emergència sanitària hi ha col·lectius als quals se’ls fa molt complicat arribar per aquestes noves vies.

Per abordar el tema de la manera com les innovacions digitals impacten social i econòmicament en la societat, avui hem convidat l’Albert Cañigueral. L’Albert és connector de la xarxa We Share a Llatinoamèrica, consultor i divulgador, i centra la seva tasca en la manera com les innovacions digitals estan canviant la nostra societat, focalitzat principalment en la manera com aquests canvis afecten el treball i els i les treballadores, i facilitant ponts entre les empreses que lideren la digitalització i les empreses convencionals, els governs i les administracions. Benvingut, Albert, al nostre cicle Reflexions de futur.

ALBERT: Moltes gràcies, és un plaer poder-hi participar.

A: El plaer és nostre. Albert, quin està essent l’impacte social i econòmic de les innovacions digitals en el context de l’actual crisi social i sanitària?

ALBERT: Una pregunta complicada… Estem veient molt canvis en l’àmbit laboral a causa de la tecnologia. De fet, a nivell històric, totes les revolucions industrials han vingut a través de la introducció de noves tecnologies. I en aquesta era digital, que ha més ha tingut una gran acceleració per culpa de la situació de confinament i del coronavirus, estem veient com hi ha una forta adopció de totes les pràctiques més digitals en l’àmbit laboral. I aquí jo tendeixo molt a pensar en els models híbrids, tendim a pensar en models laborals molt cent per cent físics, o a vegades molt cent per cent digitals, i crec que sortirem una mica d’aquesta situació apreciant i podent diferenciar un entorn híbrid. Per exemple, en els temes de teleassistència, que s’ha desenvolupat molt durant aquests dies, s’ha vist que era possible fer coses que no ens imaginàvem que eren possibles i que aporten un valor i permeten una escalabilitat des d’un punt de vista econòmic i de recursos molt eficient, però a vegades també topes amb uns límits, hem descobert quins eren els límits de la teleassistència i d’ajudar a la gent a distància. I crec que l’aprenentatge que tindrem serà sobretot trobar un equilibri entre la part presencial i la remota. També hi ha un tema de dades i de visibilitzar tota aquesta feina que, com dèiem abans, és una feina molt invisible, molt poc coneguda. I el fet de digitalitzar tots aquestes processos els fa més mesurables i podem veure l’impacte que tenen en l’economia local i en l’economia en general, i també hem vist quines són tasques imprescindibles. Una altra cosa que ens ha fet veure la situació de la pandèmia és que moltes de les tasques més ben remunerades i més reconegudes socialment són prescindibles. De fet, es pot funcionar perfectament sense directors de màrqueting de segons quines marques i, en canvi, tenim molts més treballs de proximitat, des de distribució i venda i tot l’àmbit del tercer sector i de les cures; realment la societat no funciona sense elles. També em vist, sobretot en el confinament, totes les cures, ja no a tercers sinó de la mateixa llar, de casa, com ens cuidem els uns als altres, totes les tasques de cures que hi ha, que també s’han visibilitzat molt. Molta gent que passava el dia fora de casa, no era conscient de tot el que representa la cura d’una llar. Ens ha ajudat a reflexionar, no sé com n’acabarem sortint però sí que amb més preguntes interessants.

A: En relació al tercer sector, quines oportunitats per millorar l’atenció als col·lectius vulnerables creus que es poden donar.

ALBERT: Bé, com comentàvem, crec que hi ha una part que és de digitalitzar processos perquè puguem ser més eficients des d’un punt de vista econòmic, i amb l’ús dels recursos que tenim, que sempre són més escassos del que voldríem, això d’una banda, i aquí, en aquest procés, sobretot per arribar a les persones que necessiten aquesta atenció, hi ha unes bretxes, i crec que s’han fet molt evidents, sobretot, per exemple, en l’àmbit de l’educació, hi ha hagut diversos estudis en els quals s’ha vist que quan la gent havia de fer una formació a distància, doncs hi ha bretxes d’accés, gent que no té dispositius, hi ha un tema de connectivitat, i hi ha un tema de cultura, coneixements i ús d’aquestes eines. Crec que si volem poder instal·lar-nos en l’aspecte positiu de la digitalització, no podem ser naïfs, primer hem d’endreçar les bretxes digitals que, com dic, una de les coses que hem après en aquesta situació, és que són més presents i més esteses del que ens podíem arribar a imaginar. Com el que estem fent ara, ens sembla molt natural, ha estat una trucada de zoom, podem fer coses digitalment, però hi ha molta gent al nostre voltant, més pròxima del que creiem, que està absolutament desconnectada d’aquest món i això impedeix atendre-la a través d’aquests mitjans.

A: Realment ja m’has respost a la tercera pregunta que et volia fer: com es pot solventar l’accés d’aquests serveis entre els col·lectius que es troben en l’anomenada bretxa digital? Sembla que bàsicament és un tema econòmic, d’accés als dispositius.

ALBERT: Dels estudis que s’han fet, per exemple n’hi ha un de molt interessant de la Fundació Cotec, a Madrid, que us recomano molt. Crec que el van publicar a l’abril, al maig o així, sobretot està enfocat en l’àmbit escolar, l’anàlisi que han fet és de l’educació a distància i plantegen aquestes tres bretxes: una és tenir dispositius, l’altra és tenir la connectivitat i l’altra és la capacitat de fer servir els dispositius i la connexió. A nivell de dispositius, des del projecte COVID Warriors, dins d’aquí hi ha un subprojecte que es diu Conectemos Ya, que està buscant fer una recirculació de dispositius, des de telèfons mòbils a tauletes i ordinadors que en alguns espais no es fan servir i fer una neteja digital i una traçabilitat de manera que es puguin fer donatius a persones que no tenen recursos econòmics per accedir-hi. Sovint, en aquestes llars, si el pare o la mare podien teletreballar, resulta que estaven fent servir el dispositiu que també hauria de fer servir el nen o la nena per formar-se. Per tant, és important incrementar la disponibilitat de dispositius. Us recomano aquest projecte, Conectemos Ya, dins del col·lectiu de projectes de COVID Warriors, estan fent una tasca espectacular. Aquest projecte de Conectemos Ya ha fet un receptari de connectivitat, que és tant per al sector privat com al públic, per veure quina mena d’acords es poden fer amb operadores o per exemple si amb les targetes SIM d’aquestes 4G o 5G amb un munt de gigues, es pot crear un router local dins de la casa per facilitar la connectivitat. Aquí hi ha un tema econòmic però molts cops estem parlant d’un volum de diners bastant raonable pel benefici que estem aportant a aquestes famílies. Finalment hi ha la bretxa d’ús, la cultural, que és la més complexa. El meu consell sempre és fer-ho amb grup, estar acompanyats, sempre sembla que aquests reptes s’hagin de resoldre d’una manera molt individualitzada, com si fos un problema que només estic patint jo, quan la gent aprenem els uns dels altres. Els surfistes mateix, o qualsevol esportista, millora la seva tècnica i la seva capacitat de fer bàsquet o jugar a futbol acompanyant altres persones. En aquests entorns crec que la recomanació també és estar acompanyats. Una mica en un altre àmbit, hi ha un projecte en temes d’ocupabilitat i accés al mercat de treball, anomenat las Lanzaderas de Empleo, ho porta una fundació i té activitat a diversos llocs d’Espanya on fan grups de 10 o 12 persones sense feina que s’ajuden entre elles a trobar-ne. Aquest treball col·lectiu també el recomano.

A: Creus que estem preparats com a societat per relacionar-nos mitjançant aquestes noves vies?

ALBERT: Crec que la societat espanyola i catalana estan prou preparades, jo tendeixo a ser optimista, eh? Per treballar en temes d’innovació crec és un requisit ser una mica optimista, no naïf, com dic, però sí optimista. Hi ha diversos temes: hi ha un tema que, tot i les bretxes que hem detectat, a nivell europeu, tots els informes apunten que la infraestructura digital que té Espanya a nivell de connectivitat és de les millors: tenim fibra, desplegament de xarxes mòbils, etc. a un nivell envejable per part de molts altres països; com a mínim aquesta part de connectivitat, la tenim ben resolta; llavors també cal tenir en compte l’ús i la penetració tant de telèfons mòbils intel·ligents com d’aplicacions com ara el Whatsapp o els grups de Telegram…, sempre hem estat capdavanters en l’adopció d’aquestes noves tecnologies i maneres de comunicar-nos. Com molt bé explica el Javi Creus, un amic consultor, ell parla de la plasticitat social. Resulta que amb 40 anys, des del final de la dictadura fins ara, com a societat hem canviat moltíssim: el paper de l’església, de l’exèrcit, dels partits polítics, tots els conflictes territorials que estem vivint…, som una societat acostumada al canvi i a haver de reflexionar. En aquest sentit crec que estem més preparats que altres veïns i veïnes davant del fet d’adoptar noves maneres de comunicar i nous mitjans.

A: Molt bé, Albert, moltes gràcies per les teves reflexions i les teves aportacions a la forma com el tercer sector social ha d’afrontar aquesta revolució digital.

ALBERT: I no és de futur, és de present, estem convivint amb ella.

A: Moltes gràcies i fins aviat.

ALBERT: A reveure.