Anna: Bon dia, Xavier, benvingut.
Xavier: Bon dia. Gràcies, Anna.
A: Arran de la crisi sanitària i social provocada per la COVID 19 s’ha fet present, més que mai, el paper cabdal que les entitats del tercer sector estem tenint en la prestació de serveis i atenció a les persones i el suport als col·lectius més vulnerables. La crisi econòmica sabem que desencadenarà un greu increment de la pobresa i del nombre de persones en risc d’exclusió, i és evident que la nostra tasca és imprescindible i, per tant, hem de ser un agent actiu en la construcció de futur, col·laborant amb les administracions i rebent el merescut reconeixement i recursos.
Per poder abordar el tema de la col·laboració publicosocial, dins del nostre cicle d’entrevistes Reflexions de futur, avui hem convidat el Xavier Godàs. El Xavier és consultor en polítiques publiques, Doctor en Sociologia, col·laborador habitual d’ESADE i va ser alcalde de Vilassar de Dalt entre el 2011 i el 2019. Benvingut a aquest cicle Reflexions de futur.
X: Moltes gràcies.
A: Ens agradaría poder escoltar les teves reflexions entorn del paper que el tercer sector social ha de tenir en la construcció de futur.
En aquesta direcció, et plantegem les següents preguntes: Xavier, quina és la situació de la col·laboració politicosocial que s’ha establert arran de la crisi provocada pel coronavirus? Quines propostes o mesures s’han aplicat o bé caldria aplicar? I en darrer lloc: quin és i quin creus que hauria de ser el paper del tercer sector?
X: Si de cas, les anirem refrescant, aquestes preguntes.
A mi em sembla que la pandèmia i la gestió de l’emergència sanitària ha posat al descobert un conjunt de vulnerabilitats que ja hi eren abans i que s’han fet més visibles d’una banda, a curt termini, però és que, a més, el conjunt de mesures, d’altra banda necessàries, que s’han establert per frenar la propagació de la COVID-19, han generat encara més vulnerabilitats. La conseqüència no desitjada d’això és que hi ha una segona corba, aquesta social, que s’està produint i que fa caure en la precarietat, en l’increment de pobresa, en la vulnerabilitat, un conjunt de col·lectius que tenien poc marge de maniobra per poder recompondre’s després d’un imprevist de la magnitud del que hem estat patint. Davant d’això, el conjunt de les administracions públiques i, crec que de manera especial els ajuntaments, que seran actors primordials en aquesta etapa de postconfinament, han hagut de reaccionar ràpidament per intervenir primer en clau sanitària però, cada vegada més, també en clau social. El primer que s’ha de dir és que en aquest primer període, el conjunt de la iniciativa social, el tercer sector, el sector social, com n’hi vulguem dir, ha estat clau de nou. Que en el territori hi ha molta experiència pràctica d’acció concreta en què hi ha hagut una col·laboració necessària i imprescindible entre administracions públiques i iniciativa social. El cas que potser conec més és el de Barcelona, que ha respost a aquesta dimensió pública, amb una capacitat de reacció també important, gràcies a la capacitat de concertar ràpidament l’acció en el territori, la qual cosa demostra dues coses: d’una banda, que la iniciativa social del tercer sector és un pilar del conjunt del sistema públic d’acció social, que ho ha estat sempre, tot i que ha patit una dècada condicionat per l’infrafinançament, i dos, que té una capacitat de resposta àgil, adaptable a les circumstàncies, desburocratitzada, que és un valor, un actiu molt important per a la intervenció pública en matèria de d’atenció i promoció socials. Per tant, aquesta primera idea, ja no a curt termini, en la gestió de l’emergència sanitària, la iniciativa social ha estat, no secundària, no, sinó imprescindible, ha estat a primera línia, ho veiem habitualment en les notícies, hi reflexionem, és evident, és públic i notori.
Segona qüestió que plantejaves, de cara al futur, el futur és la segona corba social, que es quedarà força temps entre nosaltres, no sabem fins a quin punt la crisi econòmica tindrà forma de V o de U, el que és evident és que la crisi econòmica comporta una crisi social importantíssima. Per què? Doncs perquè estem encadenant dues crisis, no havíem acabat de recuperar el pols de la primera, financera, en tenim ara una segona d’origen sanitari, perdó, d’origen víric i, per tant, de l’àmbit de la salut pública, però que té una derivada social molt important. Com deia abans, sumem a les vulnerabilitats ja conegudes, que tenien una tendència creixent en els darrers anys, a una acceleració cap a noves vulnerabilitats. Qualsevol pla que es dugui a terme, d’intervenció pública a gran escala, només tindrà capacitat d’impacte i de resultats si, a banda de mobilitzar els recursos de l’administració pública, és capaç de concertar amb la societat civil, amb la iniciativa social, una resposta molt més global, molt més estratègicament pensada a llarg termini, que incorpori tots els actius d’innovació, d’expertesa, de capacitat d’atenció, de fer-ho al detall, que té la iniciativa social. Per tant, aquest punt per mi és molt important perquè podríem caure en debats erronis, alguna vegada ho he dit: la intervenció pública o allò que és públic no és necessàriament allò que és estat, entès l’estat com un ens abstracte. El bé comú, la intervenció pública, parteix de l’estratègia de la cooperació, en condicions de governança. En aquest sentit, és molt important entendre que la intervenció pública en relació a la crisi economicosocial que tenim al davant ha de ser això, concertada, una mobilització àmplia de recursos que tingui en compte la capacitat normativa i de gestió de la mateixa administració pública amb el conjunt d’operadors en l’àmbit social, que són experts en les diverses matèries que tractin i sobre el terreny. Si no, podríem caure en l’error de definir una proposta només en termes d’administració pública i en un debat que, d’alguna manera, està massa intervingut ideològicament, en el sentit més criticable del terme, en què es mesura la capacitat de l’administració pública en allò que sap controlar o que controla només a través de la gestió directa. Em sembla molt important que el sector social, d’una vegada per totes, estigui al nivell que requereix amb la interlocució amb les administracions públiques i per tant amb la interlocució política, i s’abordin mesures de cooperació que passen per la concertació, i per treballar objectius de bé comú des de la lògica d’una intervenció pública que va més enllà del que estrictament l’administració pública pot oferir. No tot són recursos econòmics, tot i que són molt importants, també els relacionals, els organitzatius, els col·laboratius, tots aquells que permeten acumular forces de resposta a la crisi econòmica i social.
Jo crec que aquesta segona qüestió que us apuntava ara, d’alguna manera ja defineix la tercera. Em sembla que l’emergència sanitària que hem viscut té una derivada important, i que és estratègicament fonamental, i és que, de cara a tot el que ens ve, els anys propers de manera immediata, aquests dos anys potser més complicats, però de cara al futur, el conjunt del sistema de protecció social en aquest país ha de tenir una mirada àmplia. No només l’administració pública ha de repensar procediments, pautes d’atenció, polítiques públiques que estan en discussió com aquesta tan recurrent de la renda bàsica universal, sinó que l’administració pública ha de reprendre i millorar, optimitzar, aquest àmbit de col·laboració amb el teixit associatiu, amb la societat civil i particularment amb el sector social perquè, entès des d’una perspectiva general, el conjunt del sistema de protecció social, el conjunt del sistema d’atenció social, el conjunt del sistema dels serveis socials no es pot entendre ni articular amb capacitat d’arribar allà on ha d’arribar si no s’estableix aquesta línia de col·laboració que durant una dècada s’ha donat, però s’ha donat sota mínims, i el que no és de rigor de cara al futur immediat és pensar que el tercer sector o el conjunt de la iniciativa social, podrà donar l’atenció que ja ha donat i donar-ne més i millor i més adaptada al context i a les noves necessitats, partint de la base d’estar condicionada per la manca de recursos. La iniciativa social té un valor públic inestimable i s’ha de posar en relleu això i deixar de vincular la iniciativa social a interessos mercantils.
A: Moltes gràcies, Xavier, crec que has fet una radiografia fantàstica de quina és la situació actual i quina hauria de ser aquesta relació, aquesta col·laboració tan activa, aquest acord entre les administracions i tota l’atenció social. Prenem bona nota de totes aquestes reflexions que ens has fet. Ja saps que des de la Taula seguirem treballant amb insistència per construir aquest futur plegats i esperem comptar amb veus com la teva al nostre costat. Seguirem reflexionant plegats. Fins molt aviat. Moltíssimes gràcies.
X: Bé, espero que hagi estat mínimament útil. En qualsevol cas, jo estic a la vostra disposició. Moltes felicitats per la feina que feu.
A: Moltes gràcies, Xavier.
